dissabte, 3 d’abril del 2010

PERO VATRES QUI US HEU PENSAT QUE SOU???

Qui us dona dret a vosaltres recordar-me cada dia quina hora és o quin dia passem?

Us he demanat permís per que m'informeu del dia que som segons el vostre calendari?

He dit amb algun moment que m'informeu dels amics i familiars que ens han deixat, i per si n'hi ha poc tornar-m'ho a recordar a cop de campana?


Com a mínim si teniu la poca vergonya (i el poc respecte!!!) de fer-ho a cop de campana al costat del meu cap, sense ni preguntar-me si hi estic d'acord, que sonin al ritme que marquen els standarts que la vostra mateixa església ús ha marcat. No teniu ni vergonya ni respecte per ningú!!!!!


Jo personalment no crec pas en un ésser superior, però respecto al qui creu en això. Però no em crec que ningú pugui creure en una banda d'aprofitats que us foten el pèl de tal manera tan bèstia que estan tan lluny de la societat real d'avui en dia. O potser es que sou tots una colla d'hipòcrites que només feu el que us diu una persona poc intel·ligent, però encara molt influenciant en la societat actual (i alhora tan lluny d'aquesta!!!)?

En resum, feu lo que us doni la gana,però lo que si us demano que a mi em deixeu en pau, i si voleu tindre la vostra religió (o drogra!!!!), jo ja elegiré la meua, però no em recordeu mai més la vostra, per que el dia que jo em posa a imposar el que jo penso, encara podríem viure tots en una societat de benestar i plaer constant. (Per cert prohibit per lo que el 90% de la societat actual dieu que penseu).


DÉU, no gracies, JO SÓC MILLOR QUE ELL!!!!!!!

Visca la humanitat!!!!!!

dimarts, 1 de setembre del 2009

La xarxa del futur?

Ja sabeu tots que m'agrada remenar i descobrir nous sistemes operatius. Fa ja 7 o 8 anys que vaig instal·lar-me GNU/Linux* com a entorn domèstic, quan quasi només s'utilitzava en entorns de servidors.
Doncs be, resulta que fa pocs dies he descobert un Sistema Operatiu nou per mi, que m'ha deixat sorprès totalment. No us espereu trobar un sistema amb un entorn gràfic agradable, amb facilitat de configuració, compatibilitat amb tot el maquinari del mercat, ni coses d'aquest estil. Aquest sistema és un producte de laboratori (o experiment) que a nivell real quasi no ha funcionat, excepte amb el cas de Nintendo que n'utilitza una variant per a la seva consola DS (Inferno*).
El sistema en qüestió s'anomena Plan 9*, en honor a la pel·lícula de Ed Wood, considerada la pitjor de tota la historia (quin sentit del humor, aquests), i trenca amb el concepte de xarxa conegut i establert actualment. Avui en dia per treballar en xarxa, hem de compartir directoris i impressores, fer sessions de Terminal Server o VNC per accedir a altres màquines, configurar intranets i servidor de correu i ftp, i un llarg etc.. Plan 9 simplifica tot això, creant un concepte de xarxa total, o sia que els recursos estan disponibles de una forma transparent a tots els equips, sense que el usuari es doni compte de que si realment aquell fitxer, impressora o carpeta es troba físicament en la nostra màquina o en la del veí. Mentre el nostre usuari tingui accés a aquell recurs, el tindrem disponible ens connectem des del equip que sigui. No vull entrar en més qüestions tècniques per no avorrir-vos més, però la facilitat de configuració i d'ús que representa aquest sistema per als que treballem en aquest “mundillo”, suposarà una revolució important en les xarxes, si els sistemes operatius tradicionals (Win*, Mac* i GNU/Linux), comencen a migrar cap a aquest sistema. M'imagino que els de la plataforma publicitària de Redmon no faran res al respecte, el de Apple sempre son una incògnita i sorpresa amb el que fan o faran, i GNU/Linux ja a començat tímidament a aplicar les idees teòriques de Plan 9 al seu sistema (Glendix*).

Per una altra banda Google va anunciar fa pocs dies el seu “nou” sistema operatiu. Quina barra que tenen aquests també. Pel que sembla ser agafaran un entorn mínim d'arrancada GNU/Linux i hi aplicaran el seu navegador Chrome amb tots els serveis de que ja disposa Google en la Web, y aquí ja tenim el nou sistema operatiu GoogleOS*. Em pensava que ho treballarien una mica més!!!! Si més no, aquest sistema de Google és una altra manera de entendre la xarxa del futur. No es pot dir que ho han inventar ells, per que de Sistemes Operatius en línia, n'hi han uns quants, entre ells un de fet per 2 joves catalans (EyeOS*).

Crec que estem en un moment important per veure cap a on aniran els Sistemes Operatius del futur i com aquests encaren els problemes de xarxa. Potser d'aquí un temps tindrem una resposta. De moment tot és una incògnita.

* Referencies Web:
GNU/Linux: http://www.gnu.org/home.es.html
Inferno: http://www.vitanuova.com/inferno/
Plan 9: http://plan9.bell-labs.com/plan9/
Windows: http://www.microsoft.com/spain/windows/
Mac: http://www.apple.com/es/macosx/
Glendix: http://www.glendix.org/
Google OS: http://googlesystem.blogspot.com/
EyeOS: http://eyeos.org/?section=home〈=ca

dimarts, 30 de juny del 2009

Carta a Ya.com

Despres de molt temps amb conflicte amb la companyia YA COM INTERNET FACTORY S.A.U. avui els hi he fet arribar aquesta carta:

Buenas,

Adjunto el justificante bancario realizando el pago de la supuesta deuda que ustedes dicen que tengo con YA COM INTERNET FACTORY S.A.U.

Esto no significa que esté de acuerdo con el pago. No voy a contar la historia otra vez, estoy harto de explicar lo sucedido tanto a ya.com com a Intrium Justicia. Se ha reconocido el error de facturación, pero la incapacidad de estas de hacer una factura de abono es sorprendente.
Cómo unas empresas que tienen departamentos de cobros, empresas contratadas de dudosa moral, y bufetes de abogados, tienen la incapacidad de un departamento de facturación.

Estoy seguro, además, que si se llegara a juicio tengo todas las de ganar, ya que el incumplimiento de contrato por parte de ya.com fue flagrante y demostrable por documentación que guardo. Pero resulta que los ciudadanos de a pie no tenemos un departamento contencioso para tramitar todos estos abusos y la justicia en este país no es gratuita, ni universal. Continuar adelante con esto hubieran supuesto unos costos muy superiores a los ridículos 97,32€ que ustedes me reclaman. Por esa razón es por la que pago.

Por otra parte estoy satisfecho. Haciendo mis cálculos, he llegado a la conclusión que los costos físicos y humanos que han realizado ustedes, superan en mucho a la cantidad reclamada de pago; y esto me alegra, por que si algún cabeza pensante de ya.com, analizara la situación creada, se daría cuenta que les hubiera sido más económico y promocinalmente más efectivo, hacer una miserable factura de abono de un error provocado por una telefonista incompetente de la empresa, que no llegar a una situación donde han entrado 3 empresas diferentes para gestionar este conflicto.

Evidentemente, esto tampoco va a quedar así. Voy a empezar a luchar con las armas que disponemos la gente normal de la calle contra estos abusos de multinacionales, avaladas por unas leyes hechas por políticos afines a ustedes.
Tanto YA COM INTERNET FACTORY S.A.U., como INTRIUM JUSTICIA, como el bufete de abogados ISFG RECUPERACIONES, van a aparecer en tantos foros y blogs de Internet como encuentre para contar lo sucedido. También voy a enviar cartas a tantos medios de comunicación y prensa técnica especializada como pueda. Con eso pretendo conseguir quitarles los potenciales clientes que puedan tener, para mirar de hacer el máximo daño posible a estas empresas que abusan de la gente indefensa.
También haré las consultas pertinentes tanto a l'Oficina de Consum de la Generalitat, como al Ministerio de Industria, Turismo y comercio, para ver si es posible realizar los tramites para denunciar la actuación de estas empresas.

Espero que esta carta llegue a los más altos responsables de estas empresas y se den cuenta de como actúan las empresas que tienen bajo su responsabilidad. Aunque dudo que sirva de nada, ya que me imagino que estas personas no tienen ni moral, ni sentimientos, solo importa el dinero.

Atentamente,

Marc Tormo i Bochaca
mtbochaca@gmail.com

dilluns, 14 de juliol del 2008

Una de polis

Aquest cap de setmana, vaig sortir, i vaig sortir fins tard (o fins aviat, segons es miri!!). I ho faig fer, entre d'altres, amb un molt bon amic meu, i em va passar una cosa que últimament passa molt a Catalunya i que fins ara no hi estàvem habituats. El meu amic és Mosso d'Esquadra, i quan teníem la Guardia Civil, ni era habitual tenir-hi amics i tampoc era habitual sortir-hi de festa fins a les altes hores de la matinada.
Finalment el tema de conversa va anar cap on tenia que anar: les nostres professions. Em va preguntar que tal la meva nova feina, que si tenia un ordinador que no li funcionava, etc. Jo educadament vaig fer el mateix i fins hi tot li vaig tirar alguna floreta.
Be, la conversa era divertida i agradable, entre glop i glop de cervesa, ens anàvem explicant batalles i historietes més o menys divertides. Fins que en vaig sentir una que em va deixar de pedra:

“Aquesta setmana estàvem amb el meu company, aturats vora la carretera, i vam veure passar un vehicle d'alta cilindrada a tota velocitat i cometent un parell d'infraccions. No ens ho vam pensar dos cops i vam seguir-lo darrera seu amb els “pirulos” engegats, i tot i això el senyor no s'aturava. Finalment al cap de 2 o 3 quilòmetres el vam aconseguir aturar. Li vam posar la sanció corresponent i encara el senyor aquest semblava que es reia de nosaltres.”

Va resultar ser que aquest senyor era el president de la multinacional més potent de tot el pla de Lleida, o sigui que de duros i xuleria li'n sobraven una estona llarga. Jo vaig pensar, a mi em posen aquella sanció econòmica i m'arruïnen per 3 o 4 mesos, i en canvi aquest personatge podia cometre tantes vegades com li sortís de l'entrecuix aquesta infracció que no li representava cap problema.

Si la missió de les sancions econòmiques (a part de les recaptadores que tots ja sabem), és evitar les infraccions de transit, com pot ser que es donin situacions així? - vaig entre preguntar i criticar
El meu bon amic va treure en aquell moment la vena autèntica de la policia: “Això és així i punt” (El por mis güevos de la benemérita???).
Finalment i després d'un parell de cerveses més va acabar donant-me la raó, sobretot quan li vaig dir, que la solució passava per portar una copia de la declaració de la renda a la guantera del cotxe, tal com hi portem el rebut bancari de l'assegurança o el rebut de l'impost de circulació, o fins hi tot multar en funció dels cavalls del vehicle ....

diumenge, 30 de març del 2008

Gastronomia i política

Ven a gust ara mateix seria a Esterri d'Àneu menjant un bon plat de ruc estofat, acompanyat d'altres pallaresos (i forans) amb la inquietud de degustar un plat, que els nostres avantpassats menjaven en temps de penúria i gana, i que possiblement era el plat més proteic que podien menjar en aquells temps.
Aquest record d'aquell gust entranyable del ruc guisat, sembla que va passar de generació en generació fins arribar a ser un plat que es cuinava durant la festa major de Llessui. Fa uns anys aquesta tradició es va perdre, i una associació gastronòmica, que des d'aquí vull donar tot el meu suport, anomenada La Xicoia, va decidir recuperar la recepta i la festa, fent un dinar popular a Sort, a base d'aquest ruc guisat. El mateix alcalde de Sort va donar suport a aquesta gran iniciativa. Fins aquí tot correcte.
Però, vaja ja hi tornem a ser, van sortir els 4 ecoterroristes de sempre, (si, els que s'oposaven a la carretera La Pobla – Sort, els que s'oposaven a l'ampliació de Baqueira i altres pistes, i que no viuen al Pallars), dient que això era una salvatjada, que si érem uns caníbals, bla bla bla, bla bla bla ....
Ja acostumats a no escoltar les barbaritats sortides d'aquests personatges de “La mata”, és va continuar treballant per aquesta festa, però, aquesta gent han sabut picar en instàncies més altes, i han anat a tocar l'home de l'espai del Pallars (altrament dit el Neil Armstrong Pallarès), sota amenaça de boicot al seu negoci de venda d'il·lusió en forma de dècim. Aquest personatge (li anava a dir senyor, però no s'ho mereix) que viu a la lluna, s'ha pres seriosament aquestes amenaces i corre-cuita ha anat a veure el Sr. López. I sorpresa!!!! Aquest últim no solament l'esperava amb els pantalons baixats, sinó que tenia el cul en pompa davant del tio que cau més bé a Sort (i continua fent punts..). En resum: el senyor Alcalde de Sort un any dona suport a la festa gastronòmica i al següent s'oposa a la festa per no se sap quin motiu. Si senyor, a això li diuen credibilitat política.
Els de la Xicoia, que els tenen molt ben posats, han tirat pel dret. No ens volen a Sort, doncs anem cap a Esterri.
Sr. Villuendas, des d'aquí espero que l'any que ve, es torni a celebrar aquesta festa i cap pressió externa li faci perdre la credibilitat política com ha fet en d'altres.

dissabte, 8 de març del 2008

TOTS A VOTAR!!

Tots? NO.
Vull recordar des d'aquí que no tothom podrà votar, ni totes les idees hi seran representades. Aquests últims dies de campanya no he parat de sentir la frase: “Tots a votar, que és la demostració de l'estat democràtic”.

Quin estat democràtic?
Si home, aquell que no deixa votar, a gent que treballa, viu i paga els seus impostos a Espanya, pel simple fet d'haver nascut en un altre lloc, tot hi que faci molts, o moltíssims anys que està cada dia treballant, fent el cafè o anant a comprar entre nosaltres.
Però, quines idees no hi seran representades?
Si home, aquelles que el propi estat, fiscals, policies, militars i jutges, prohibeixen, per que al fons els hi interessa que aquestes idees no puguin representar-se en un sufragi, i les hagin de canalitzar a través de la lluita armada. Ja els està bé un mort en campanya, que això dona vots. I si continuem prohibint aquestes idees millor, per que mentre no les deixem expressar-se d'una manera democràtica només els quedarà la sortida de la lluita armada, i això sempre és un bon redit electoral.

Sr. polítics, feu el favor de no plorar per un mort, que es podia haver evitat d'una manera molt senzilla: DEMOCRÀCIA!!!!!!!

dijous, 17 de gener del 2008

La jugada del PP

Al Partido Popular, fa molts anys que, tenen clara que la fundació d'un partit de centre dreta a Espanya és inevitable. El problema que han tingut sempre és saber quan passarà? Fins ara tots els intents han estat promoguts per gent que no els feien por, ja que no eren polítics d'una alçada considerable (cal recordar els intents de Miquel Roca i la sortida del gran ministre de treball Pimentel), i la situació política no era la adequada per aquesta fundació d'un partit democratacristià (8 anys de poder no divideix un partit).
El problema se'ls presenta actualment, la derrota de Mariano Rajoy, es va perdonar pels fets del 11-m, però una segona derrota portaria a una crisi interna molt important, d'on possiblement en sortiria el desitjat partit demòcrata.
La jugada del PP es brillant, però s'han equivocat amb les formes. El fet de no posar a l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón a les llistes, crec en la meva modesta opinió, que és una jugada d'escacs molt ben trenada.
En el cas que el PP surti derrotat en les properes eleccions del 9 de març, el sr. Alberto pot deixar el PP amb tota la tranquil·litat del mon, i te un marge de 4 anys per la fundació d'aquest nou partit, juntament amb els altres desterrats de l'ala moderada del PP (Piqué, Matas, Pimentel, etc...).
Però, que passaria en el cas d'una victòria triomfal de l'ala dreta del PP, doncs que la radicalització del discurs va molt bé per guanyar unes eleccions, però no tant per governar un país dia a dia, cosa que obliga a moderar el govern (mireu el que ha fet Sarkozy a França!). Solució: Alberto Ruiz Gallardon vicepresident del govern? Ho sabrem a partir del 9 de març.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Feliz Falsedad

Així era el títol de una cançó de un grup de Rock Radikal Basc, que criticava de manera destructiva el nadal i tot el que aquest comporta. No gaire lluny d'aquesta ideologia 'antinadalenka' hi ha un sector de la mateixa Esglèsia Catòlica, Apostòlica i Romana que hi està totalment d'acord amb la majoria de postulats que propugna el grup Soziedad Alcoholica: S'han perdut la majoria dels valors que haurien de tenir aquestes èpoques (solidaritat, amistat, pau, familia, etc.), pels valors imposats pel capitalisme salvatge (egoïsme, consum, gula, embeja, etc..).
Un dels exemples més clars, el trobem amb les llums nadalenques. Portem tot l'any tirant el paper en un lloc diferent que l'envàs de plàstic, intentant obrir l'aixeta de l'aigua i les bombetes el mínim i necessari, criticant als governs que no volen firmar els tractats de Kyoto ni el de Bali; però per una altra banda empirifollem els nostres carrers amb milers de bombetes cremant més de 12 hores diaries, sota perill que les associacions de comerciants ens saltin al coll dient que els hi volem treure el pa dels seus fills!!!!, i ja no cal dir si intentessim dir als grans magatzems que facin estalvi energètic, advocarien per dir-nos que ens volem carregar l'economia del país!!!! Tot per apagar unes bombetes del tot inecessaries.
Amb una altra cosa que concidiriem amb l'Esglèsica (Cat, Apo i Rom), és amb la contaminació visual que provoquent aquestos Papa Noels penjats dels balcons de les façanes dels nostres pobles i ciutats. Ja no estariem tant d'acord amb la solució al 'problema', ells aposten per a que la gent els canvii per Nens Jesús i Mares de Déu; jo en canvi crearia un "Escamot de Defensa AntiNoels Nadalencs (EDAN)" per eliminar completament aquest atac al bon gust i a la dignitat dels nostres carrers; atacant amb nocturnitat i passamontanyes, i fent reivindicacions en els mitjans de comunicació locals. Podriem segrestar-los i demanar-ne un rescat, no?
Podriem posar molts més exemples de contradiccions que ens porten aquestes èpoques nadalenques, pero crec que de moment ja he "rajat" prou, i crec que de d'aquest modest blog, ja nomes queda dir-vos a tots els lectors (hi estigueu d'acord o no):
FELIÇ FALSETAT i BON ANY 2008

dilluns, 10 de desembre del 2007

Veritat?

La elecció que has fet, és sempre la correcta,
per que mai sabràs el resultat de l'altra.

divendres, 2 de novembre del 2007

Windows Vista

He esperat un temps a escriure sobre Windows Vista, a l'espera de poder-lo descobrir i entendre bé el seu funcionament. Per fi, ja he fet les meves proves i crec que ja en puc parlar amb una mica de coneixement.
Últimament, molta gent m'ha preguntat per com fer una instal·lació dual Windows -Linux, o molta gent m'ha comentat que es comprarà un MAC. Què passa amb Microsoft i el seu Windows Vista, que la gent comença a interessar-se o directament migrar a altres alternatives? Doncs molt sencill, Vista no ha connectat amb la gent, i els pocs que hi han començat a treballar n'han acabat fins a la “coronilla” de Vista.
Les raons principals són els de l'adolescència de qualsevol persona o cosa. Windows es fa gran (que no vol dir vell!), i per primera vegada en la seva història, s'ha plantejat de fer un sistema segur, i com qualsevol adolescent no acaba d'acomodar-se a la nova situació. Un sistema segur implica que Windows deixarà de tenir virus, malware, programes que no funcionen i penjades continues del sistema; home, tampoc cal passar-nos, però hem de reconèixer que s'ha fet un primer pas cap aquests conceptes, que d'altres sistemes tenen més que assumits.
A nivell més tècnic, Microsoft en les versión MS-DOS i Windows 9x, no assumien cap tipus de seguretat, tothom podia fer de tot i a tot arreu. Això ho van canviar amb l'aparició de la tecnologia NT (2000, XP), encara que tant a nivell de programació com a nivell d'usuari era convenient entrar sempre com a usuari administrador (el que pot fer de tot i a tot arreu), cosa que no va servia gairebé de res. Amb Vista Microsoft, fa un altre petit saltet per a la seguretat, no permetent que els usuaris entrar per defecte com a administradors i evitar que els programes fets per Windows poguessin modificar el propi sistema (UAC User Acces Control). Es per aquesta raó que contínuament Vista ens està demanant confirmació per realitzar tasques, cosa que és la primera desesperació dels usuaris. Tot aquest sistema de seguretat es pot desactivar o modificar la configuració per a que funcioni d'una manera més eficient (usuaris de windows: benvinguts al món de la configuració manual!).
Un altre gran problema (que el temps acabarà solucionant), és la incompatibilitat de programes no dissenyats per a Vista, no funcionen correctament, ja que no s'adapten amb aquest nou sistema de seguretat. Windows (per fi!!!) limita l'accés dels programes a una sèrie de carpetes restringides nomes a operacions del propi sistema, evitant així, que virus i altres programes no desitjats ens infectin el nostre equip. Com sempre aquí el que rep és l'usuari, ja que per a que el nostre ordinador funcioni, haurem d'adquirir noves versions de programes que funcionin per a Vista. També obliga a les empreses de software a reescriure els seus programes per a que siguin compatibles amb Vista. Vol dir que no funcionarà cap programa que no sigui per a Vista? No, de nou haurem de configurar manualment el nostre Vista per a fer funcionar aquests programes.
Un altre tema que acaba amb la paciència dels usuaris és la lentitut del sistema. Microsoft ha canviat (ja ho va fer a XP) la seva política de facilitat d'ús per “és igual que funcioni o que no funcioni , però que sigui bonic”. Vista incorpora la última tecnologia en gràfics, cosa que la majoria de maquinari actual encara no està preparat per això. Com sempre tenim dues solucions, canviar el nostre ordinador o la targeta gràfica, o manualment desactivar (un altre cop) tot aquest “tunneig” que porta Vista per fer-lo més bonic, que no vol dir més pràctic (desactiveu Aereo i començareu a treballar amb una velocitat acceptable).

Totes aquestes raons, més la política gitana que segueix Microsoft en la imposició dels seus sistemes als fabricants; fan que els usuaris cada dia estiguin més descontents amb la casa de Redmond.
Tot i això, penso que la millora en seguretat, és un pas endavant de Microsoft, i espero que en futures revisions (Service Packs), el sistema Vista millori en prestacions, funcionament i arregli els errors de seguretat que continua tenint.