El Fumware.

Ja el tenim aquí, és la nova revolució comercial de les empreses modernes. Voleu triomfar en el mon dels negocis i de l'empresa? Si és així, no us queda altra sortida!

Es molt fàcil, ens fa falta un departament comercial impecable (el producte s'ha de vendre), gent mudada, educada, agradable i que sàpiguen mentir molt be i d'una manera natural. Si podem aconseguir que aquests comercials es creguin ells mateixos les mentides que expliquen el resultat serà perfecte. Aquests comercials han de saber connectar de seguit amb la gent, han de parlar múltiples idiomes, saber fer-se amb tot tipus de gent i explicar agradables acudits. Ah i lo més important de tot: No dir mai que NO a res (és l'únic que tenen prohibit).
No ens podem oblidar del departament de suport telefònic, és el més simple de tots, fa falta una persona (2 en el cas que augmenti molt la empresa), que podem trobar en qualsevol ETT del país. En el moment que la truquin, només ha de repetir la següent frases:
- Bon dia, l'atén Yolanda, en que el podem ajudar?
- Queda anotada la seva incidència, i passarem nota al departament tècnic.
- No es possible passar-li amb el meu superior, ja que les reclamacions han de fer-se via fax al telefon 902 696969.
Mentre la nostra estimada amiga Yolanda contesta una trucada, tenim totes les altres amb una gravació de una música agradable, amb un veu melosa que repeteix aquella frase que ningú de nosaltres hem sentit mai: “En aquests moments totes les nostres línies estan ocupades, en breus moments l'atendrem, gracies per la seva espera”.
No cal oblidar tampoc el departament tècnic (si, aquell que rep les incidències que agafa la Yolanda); no cal que sigui cap expert en la matèria; només cal agafar una persona jove tot just sortida de la carrera o de la formació professional, i ensenyar-li a donar als altres les nostres pròpies culpes i un bon manual d'excuses, això si, formació a càrrec de l'empresa!
I finalment, el departament més important de l'empresa, el departament de màrqueting. Un bon i professional equip de publicistes, dissenyadors gràfics, dissenyadors de pàgines web, periodistes, fotogràfs i fins i tot un editor de video si ho volem fer del tot be. Una bona campanya publicitària, per radio, tele i Internet, amb una música amb melodia enganxosa i un bon eslogan publicitari.
Si volem la jugada redona, tenir un bon bufet d'advocats en guàrdia, per si algun dia, amb algun avorrit funcionari de consum se li dona per tocar-nos la gaita.

I molts ús preguntareu: Què és aquesta nova meravella? Doncs això: FUMWARE (vendre fum).

CastellRock 007

Aquest cap de setmana vam poder gaudir de un festival de Rock, tipus el que vam organitzar nosaltres a la Pobla. El lloc on es va fer era perfecte, el poble estava composat per lo mínim i imprescindible, el bar, l'ajuntament i l'església (amb cementiri), la resta del poble eren urbanitzacions repartides per les afores d'aquest centre de població; o sigui que el fet de molestar a algú no existia. L'equip de so era un bon equip, encara que el tècnic no estava a l'alçada de l'equip, ni de les bandes, ni de res. El tracte que vam rebre bandes i acompanyants, va ser exquisit (cosa que hem de millorar nosaltres), això va causar una entrega i identificació total de les bandes amb el festival, provocant també un molt bon rotllo entre les bandes.

El festival va arrancar sobre les 8 de la tarda amb els “White Trousers 4 The Summer”, una banda que fa un pop Anglès melòdic, però amb un directe que va tocar la perfecció: Un so quasi impecable (el baix o el baixista repicava molt), una posada en escena més que correcta, i una música, que per un públic no habitual d'aquesta música, va disfrutar d'allò més; i a més d'un, ens van fer veure que aquest pop rascat, en directe, pot agradar-nos.

Van venir després els “Peyote”, Rock Urbà, que amb la seva força, potència i lletres amb compromís social, van començar a escalfar de veritat aquesta gran nit de Rock. Posada en escena punk amb repartiment de xupitos de whisky per tothom i molt, però molt, però moltíssim ROCK AND ROLL.

El punt amb més gent del concert el van portar els “Croma”, una banda de Rock dur alternatiu. El seu concert va ser el que menys va durar, ja que el bateria de la banda, tenia altres compromisos per tocar aquell mateix dia. Van deixar un bon sabor de boca.

Van arribar els nostres “Invics”, un bon concert i amb moltes ganes d'agradar. Tot i això el tècnic de so es va encarregar d'espatllat tot l'esforç que feien els nostres músics: La bateria quasi no es sentia, el bateria dels “Croma” picava molt fort i al tocar el nostre Coquito (més finet ell), el tècnic no es va ni dignar a pujar el volum, la veu de la Marta sonava massa forta, etc... Tot i el tècnic molt bé per als “Invicis”.

El grans triomfadors de la nit van venir després, el públic va acabar aplaudint, cridant i fent reverències als “Mute Off”, una descàrrega de gran Rock, amb uns músics fora de mida, que van saber animar a la gent en tot moment, tot i l'apagada final de llum.

Els “Silk” van posar la nota Evanescence al concert. Un rock melòdic i lent, trencat de tant en tant per guitarres contundents. Un altre cop el tècnic de so no va saber connectar amb el grup.

I la gran apoteosi de la nit van ser els “Soulid”, que grans, que brutals, quin final de festa amb bis inclòs. Uns grans músics, dins i fora del escenari. Va ser el final de festa perfecte.

Vist aquest festival, ens hem de quedar amb tot el bo que ens van ensenyar i aprendre dels seus errors per no caure-hi nosaltres.
Els errors del festival, no van saber aportar públic al concert, i no van tractar (o no es va deixar tractar!) correctament el tècnic de so, cosa que va repercutir negativament en tot.
El millor del festival, el tracte rebut els músics i la qualitat musical que portaven aquests.

LONG LIVE ROCK AND ROLL!!!!!