Una de polis

Aquest cap de setmana, vaig sortir, i vaig sortir fins tard (o fins aviat, segons es miri!!). I ho faig fer, entre d'altres, amb un molt bon amic meu, i em va passar una cosa que últimament passa molt a Catalunya i que fins ara no hi estàvem habituats. El meu amic és Mosso d'Esquadra, i quan teníem la Guardia Civil, ni era habitual tenir-hi amics i tampoc era habitual sortir-hi de festa fins a les altes hores de la matinada.
Finalment el tema de conversa va anar cap on tenia que anar: les nostres professions. Em va preguntar que tal la meva nova feina, que si tenia un ordinador que no li funcionava, etc. Jo educadament vaig fer el mateix i fins hi tot li vaig tirar alguna floreta.
Be, la conversa era divertida i agradable, entre glop i glop de cervesa, ens anàvem explicant batalles i historietes més o menys divertides. Fins que en vaig sentir una que em va deixar de pedra:

“Aquesta setmana estàvem amb el meu company, aturats vora la carretera, i vam veure passar un vehicle d'alta cilindrada a tota velocitat i cometent un parell d'infraccions. No ens ho vam pensar dos cops i vam seguir-lo darrera seu amb els “pirulos” engegats, i tot i això el senyor no s'aturava. Finalment al cap de 2 o 3 quilòmetres el vam aconseguir aturar. Li vam posar la sanció corresponent i encara el senyor aquest semblava que es reia de nosaltres.”

Va resultar ser que aquest senyor era el president de la multinacional més potent de tot el pla de Lleida, o sigui que de duros i xuleria li'n sobraven una estona llarga. Jo vaig pensar, a mi em posen aquella sanció econòmica i m'arruïnen per 3 o 4 mesos, i en canvi aquest personatge podia cometre tantes vegades com li sortís de l'entrecuix aquesta infracció que no li representava cap problema.

Si la missió de les sancions econòmiques (a part de les recaptadores que tots ja sabem), és evitar les infraccions de transit, com pot ser que es donin situacions així? - vaig entre preguntar i criticar
El meu bon amic va treure en aquell moment la vena autèntica de la policia: “Això és així i punt” (El por mis güevos de la benemérita???).
Finalment i després d'un parell de cerveses més va acabar donant-me la raó, sobretot quan li vaig dir, que la solució passava per portar una copia de la declaració de la renda a la guantera del cotxe, tal com hi portem el rebut bancari de l'assegurança o el rebut de l'impost de circulació, o fins hi tot multar en funció dels cavalls del vehicle ....